INVERSIONS CONTAMINANTS DEL BBVA

El BBVA torna a invertir en el polèmic gasoducte de Camisea en Perú

Com ja alertava al setembre 2007 l'informe “Exigint responsabilitat al Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) i la Corporació Financera Internacional (CFI) en Camisea II”, aquestes institucions finalment han atorgat 1,1 milions de dòlars per a Camisea II, l'ampliació a noves àrees de bosc tropical del controvertit projecte de gas natural cridat Camisea, en la Amazonía peruana.

BBVA va finançar Camisea I enmig de forts crítiques

El BID va atorgar crèdits en 2002 i 2003 (60 milions de dòlars a través del seu departament del sector privat) per a Camisea I enmig de forta crítica nacional i internacional, ja que el Lot 88 de la Amazonía peruana estava considerat “àrea crítica” pels experts ambientalistes. Conseqüències: ràpida i defectuosa construcció del gasoducte causant erosió del sòl i 6 trencaments. Després del sisè trencament, en 2006, el govern de Perú i el BID van iniciar una auditoria però van rebutjar la petició que fos independent.

En el seu moment alguns bancs privats com ABN-AMRO i Citigroup van rebutjar participar en el controvertit projecte.

No obstant això, a pesar dels riscos ambientals i socials associats al projecte, BBVA va finançar a l'agost de 2006 a Tecpetrol del Perú amb un préstec de 35 milions de dòlars, garantit amb la concessió per a extreure i vendre gas de Camisea. Tecpetrol, empresa argentina pertanyent al grup Techint, forma part del consorci responsable de les activitats de producció de gas.

En 2006 l'Oficina de la Defensoría del Pueblo de Perú va concloure que “...en la implantació de Camisea I no s'han respectat els drets (a un medi ambient saludable, salut, participació en vida pública, accés a informació, alimentació i estil vida) de les comunitats indígenes...”.

Camisea II seguirà amb el suport de BBVA

L'adreça del BID va signar el 24 de juny 2008 en la seva seu de Washington (EEUU) els contractes de finançament per 800 milions de dòlars per al projecte d'exportació de gas natural liquid (LNG) de Camisea, més conegut com Camisea II. Aquest projecte està situat en el Lot 56, i repeteix els mateixos problemes que va tenir Camisea I en el Lot 88 en el seu inici en 2004. En operacions prèvies i actuals s'han infringit normes dels propis BDI i CFI i normes internacionals de drets de pobles indígenes, especialment les referents a consulta prèvia i consentiment.

El contracte es divideix en dos trams: un préstec de 400 milions de dòlars atorgat directament pel BID, i un segon préstec de 400 milions conformat per un sindicat de 7 bancs, BBVA entre ells (SociétéGénérale, Calyon, BBVA, Sumitomo, ING, Mizuho, i Bank of Tokyo Mitsubishi).

Per altra banda, l'endemà passat, el 26 de juny 2008, la Corporació Financera Internacional (CFI), el braç financer del Banc Mundial, juntament amb bancs privats (entre els quals probablement torni a estar el BBVA), van signar altre acord, que atorga un crèdit per 300 milions de dòlars per al projecte. En total, entre BID i CFI sumen 1,1 milions de dòlars en suport financer.

El projecte Camisea II està a càrrec del consorci Perú LNG, format per la petroliera nord-americana Hunt Oil, l'espanyola Repsol YPF, la coreana SK Corporació i la japonesa Marubeni Corporation. La seva inversió total ascendeix a 3.800 milions de dòlars i implica la construcció d'un gasoducte, una planta de licuefacció en Pampa Melchorita (entre les valls de Cañete-Llima i de Chincha-Ica), un terminal portuari per a embarcar el gas i instal·lacions annexes.

El crèdit del BID, l'operació de major envergadura aprovada per a una empresa privada en el Perú per aquesta institució financera multilateral, tindrà un període d'amortització de 14 anys, contats a partir de la data que culmini la construcció de la planta de licuefacción, que s'estima per al primer semestre del 2010. Per la seva banda, la CFI ha declarat: "Fins a la data, aquest préstec és el més gran de la CFI per al seu compte a Amèrica Llatina".

Cap destacar que el projecto Camisea no solament està sent qüestionat pels seus impactes socials i ecològics; la seva orientació a l'exportació (principalment Mèxic i EEUU) xoca amb la satisfacció d'una creixent demanda provinent del mercat intern peruà. Aquest fet ha estat denunciat per diversos analistes del sector hidrocarburs, que adverteixen d'un panorama regional que el gas es convertirà en un recurs energètic escàs i, per això, estratègic. Una xifra significativa: s'estima que la planta de licuefacció a construir-se en Pampa Melchorita produirà gas natural licuat per a exportació per 1.000 milions de dòlars anuals. D'acord amb estimacions del consorci, això representaria prop de 0,8% del producte brut intern del Perú.

Fonts d'informació:

http://www.amazonwatch.org
http://www.weed-online.org/themen/english.html
http://www.aidesep.org.pe
http://www.biceca.org/és/index.aspx
http://www.elcomercio.com.pe
http://www.banktrack.org
http://www.finanzaseticas.org

Oleoducte de Crus Pesats (OCP) a l´Ecuador

L’OCP d'Equador ha estat fortament criticat a causa dels seus impactes negatius sobre l'ecosistema d'Equador provocant així el desplaçament de comunitats cap a altres regions no contaminades. Un exemple dels impactes seria la destrucció de sis volcans actius, d'un gran nombre de reserves d'aigua fresca i de jungla verge, sumant-li a això les elevades possibilitats d'un accident mediambiental. L'any 2000, el Govern d'Equador va concedir una concessió al Consorci OCP (format per cinc petrolieres equatorianes actives a la zona amazònica) per a la construcció, gestió i control de l’OCP per vint anys. Així, l’OCP ha estat construït per l'empresa OCP Equador S. A., que és la subsidiària d’OCP Ltd. El cost total del projecte es va estimar en 1300 milions de dòlars i l’output per dia, en uns 220.000 barrils. Bàsicament el finançament va consistir en un préstec sindicat de disset anys (que acaba el juliol del 2018) per un volum de US$ 900M i els 400 milions de dòlars restants es van cobrir amb el capital social d’OCP Ltd. El juliol del 2001, es va signar un préstec entre l’OCP i un grup de setze institucions financeres de vuit països, dirigit per Westdeutsche Landesbank (WestLB – Germany). Nou bancs van estar involucrats en el préstec sindicat, que van aportar 590 milions de dòlars, dels quals el BBVA en va aportar 150 milions de dòlars.

Abans de donar els diners, les institucions financeres van introduir garanties i mecanismes mitigadors de risc per assegurar-se que rebrien els seus diners fins i tot si el projecte moria. La principal condició consisteix que cada petroliera que utilitzi l'oleoducte ha de signar un contracte amb l’OCP Ltd. especificant el volum de cru que vol transportar i l'import que haurà de pagar per a aquest volum contractat, independentment de si ho acaba transportant o no. Aquests contractes són el pilar de l'estructura financera, i redueixen el risc a només un: que una o diverses petrolieres faci fallida (Encana, Occidental, AGIP i Repsol-YPF són considerades blue xip firms, amb un risc mínim).

Fuentes:

Informe Profundo. “The financing of the OCP pipeline in Ecuador”. (www.profundo.nl/publicaties/ocp.html)
AID Environment
Campaña Internacional contra OCP (formada entre altres per Acción Ecológica de Ecuador, Ungewald d’Alemanya, Amazon Watch d’Estats Units, Repsol Mata de Catalunya, ODG. També l’han denunciat Greenpeace, Friends of the Earth, Carovana Internazionale de Solidaritá d’Itàlia).

La megafactoría de cel·lulosa d’ENCE a l’Uruguai

A la ciutat uruguaia de Fray Bentos, situada sobre el marge oriental del Riu Uruguai i unida a la província argentina d'Entre Ríos, el Govern Uruguayà va autoritzar a l'empresa finlandesa Botnia i l'espanyola ENCE la construcció de dues plantes de producció de cel·lulosa. El fet va generar un autèntic conflicte diplomàtic entre Argentina i Uruguai a compte de la negativa radical dels residents a l'altra riba del riu -les localitats argentines de Gualeguaychú i Colón- a acceptar les conseqüències de la degradació mediambiental que això implicaria: inversió contaminant incompatible amb la forma de vida, la salut de les persones de la localitat, etc. Ja que va haver-hi una violació de les Polítiques de Salvaguàrdia Ambiental i Social, confirmada per l’Ombudsman (la CAO, Meg Taylor), i tal com es va negociar la inversió, aquesta viola el Tractat del Riu Uruguai i per tant la Salvaguarda d'Aigües Internacionals del Banc Mundial. Malgrat tot això, el BBVA va donar suport el finançament necessari per a ENCE en el 50% del projecte, valorat en un total de 600 milions de dòlars.

Actualment el projecte està suspès, encara que es preveu la instal·lació d'una nova megafactoria de cel·lulosa d’ENCE a Conchillas, un poblat rural en el departament de Colònia, on els rius Uruguai i Paraná comencen a formar l'ample estuari del Riu de la Plata. Així que el projecte molt probablement seguirà endavant amb la mateixa estructura que l'inicial.

Fonts (consultades per últim cop 7/4/07):